Oh, ésser diví!

Em commou l'allegretto

dels vostres peus sobre l'asfalt

mullat d'una ciutat

deserta.

I, ofegats per la bellesa

de la pluja
som gats
al terrat

i ens estimem.

És possible estar enamorat?

O és només un efecte secundari

d'anar morat?

La crueltat està

en que el primer és prescindible

i l'últim, tan necessari.

Esperar-te per sempre?

No; algun dia seré absent.

Només puc oferir-te

aquest incert present.

Allà hi ha un espai:

la línia on jo començo

i tu no acabes mai.

És el sentiment de llibertat

el que t'allibera

de veritat.

Exquisida i lenta mort

que em salves quotidianament

de les trivials paraules de la gent
(Surto a fumar, ara torno).

Febrer nevat de pena

rius de tinta galta avall
primaveres glaçades
recordo.

No malgastis el temps

o el temps et malgastarà.

Malgasta'm a mi,

malgastem el temps junts

amb cafè i cigarretes.