Truncat trinxat em punxa

l'incert de ser una

poma verda

o verí.

No hi ha control que controli

com la fluidesa del joc

si no m'enroco

com ara.

Cafè tallat amb cúter

Eternes instantànies efímeres

I tinc gana.

Cent mil incendis

i els vidres entelats

contenta d'haver-te trobat.

Oh, ésser diví!

Em commou l'allegretto

dels vostres peus sobre l'asfalt

mullat d'una ciutat

deserta.

I, ofegats per la bellesa

de la pluja
som gats
al terrat

i ens estimem.

És possible estar enamorat?

O és només un efecte secundari

d'anar morat?

La crueltat està

en que el primer és prescindible

i l'últim, tan necessari.

Esperar-te per sempre?

No; algun dia seré absent.

Només puc oferir-te

aquest incert present.

Allà hi ha un espai:

la línia on jo començo

i tu no acabes mai.